Club Patí Jonquerenc

Judith, com arribes a aquesta situació?
Doncs bé, per un costat faig hoquei perquè sempre m’ha agradat fer esport i d’altra banda sóc àrbit perquè és una manera d’ingressar uns dinerons que no venen gens malament ja que, com tothom, també tinc despeses.
Saps que aquesta dualitat no és massa beneficiosa per a l’imatge del club que representes?
Doncs no! I tampoc m’ho havia plantejat. de fet no li dono més importancia de la que té: quan jugo a hoquei sóc jugadora i haig de fer una tasca i quan sóc àrbit faig una altra tasca molt diferent.
De totes maneres suposo que hi ha opinions per a tot i que hi ha gent que ho respecta i gent que no, però s’ha d’acceptar la opinió de cada persona independentment de quina sigui. A mi, personalment mentre que la meva gent ho respecti ja en tinc prou.
Segur que tens una anècdota provocada per ser àrbitre-jugadora...
Bé, una situació bastant cómica va ser quan vaig anar a arbitrar a Ripoll: quan arribo a la pista sento des de la grada però si és la piscinera de la jonquera (haig d’especificar que piscinera és el meu pseudònim dins del món del hoquei). Bé ara així explicat no fa gràcia però quan ho vaig viure em va fer molta gràcia.
Tu que has practicat tants esports (gimnàsia rítmica, natació, futbol, hoquei) perquè has decidit assentar el cap al jonquerenc?
El fet d’haver practicat diferents esports m’ha donat l’oportunitat d’estar a diferents clubs, i haig de dir que tot i que arreu on he anat m’han tractat molt bé, he arribat a la conclusió que el típic tòpic de com a casa enlloc a vegades és cert!
Quan jugo un partit de qualsevol esport sempre intento defensar al màxim l’equip per a qui jugo però si a més a més defenso un equip que forma part de mi, (com és el cas del Club Patí Jonquerenc) la satisfacció a nivell personal és increïble.
Des de la teva experiència, com veus l’esport femení, en general?
Home, jo crec que tot i que estem al 2003 el pensament masclista abraça molts camps de la nostre societat, i dins d’aquests camps, s’hi troba l’esport! Si et preguntés quina és l’esportista més famosa que coneixes i quines condicions o facilitats ha tingut per arribar a on ha arribat o bé quin sou cobra, què em respondries? Segur que si em respons la mateixa pregunta però fent referència a un home, les diferències serien abismals.
Però haig de dir que veig molta esperança! De fet ja se sap que la majoria de les dones aconseguim el què ens proposem (o qui no pensa que les dones són tossudes!!!!!!!!!!!!!!!!!!???). No, fora conyes! Crec que cada vegada som més les noies que fem esport i això contribueix a que cada vegada el nivell sigui més alt, i si això no es coneix només és per l’abundància de dificultats amb les que ens trobem.

I el hoquei femení?
Doncs tres quarts del mateix. No sé quanta gent deu saber que el Salt femení és el campió d’Espanya. I és que a part de tenir les dificultats que tenen totes les esportistes hem d’afegir que el hoquei ja de per sí, és un esport minoritari i poc recolzat pels mitjans de comunicació! Ara fa res hi va haver els europeus i si no fos pel diari no sé com hauria pogut saber els resultats dels partits.
I el teu equip?
Ui! Tema serio aquest,eh?
El meu equip el veig... fent-se o formant-se o com li en volguis dir! De fet jo crec que ara és quan veiem hoquei de nivell, i de fet ens costa estar a l’alçada però és quelcom nou per nosaltres i necessitem un rodatge que confio que estem aconseguint. De fet animo a tothom a que vingui a veure un partit de les fèmines perquè si tenim el dia ( i si no doncs també) farem un bon partit. A més tenim moltes ganes de guanyar, de fet ho necessitem, però si ho fem a casa la victoria valdrà per dos.
L’inici de les fèmines no ha estat el què s’esperava...
Bé com he dit abans és una categoria nova a la qual ens ha costat adaptar-nos però veig molt bones perspectives i sé que tard o d’hora recollirem el fruit de l’esforç que estem realitzant.
Sabem que ets una de les monitores de l’escola de hoquei i que, enguany, la resposta ha estat increïble, amb més de vint nens; quina és la teva lectura?
Doncs que de problemes de natalitat res de res!
No, crec que és molt positiu pel club que hi hagi tanta mainada disposada a apendre hoquei! De fet per tot el què ha passat al club, veig que aquesta entrada de nens és com una ventada renovadora! vull dir que dóna la sensació de tornar a començar (tot i que el Club Patí Jonquerenc no ha deixat mai d’existir!) però un tornar a començar com cal, apostant per la base i fent les coses pas a pas, sense voler cremar etapes, per que tan cremar etapes tan cremar etapes... t’acabes rostint!
Després d’anar a l’escola francesa durant catorze anys, creus que realment estem tant lluny de la qualitat de l’esport de base dels nostres veïns com sembla?
Bé, veig que des de sempre a França se li ha donat molta importància a la base, i de fet tenen les millors escoles de base segons la meva opinió. Es més, crec que la filosofia és molt diferent i això de fomentar l’escola és una gran inversió de futur. De fet el temps ho demostra!
Parlant dels teus estudis, per què creus que dins l’esport, un terme tan emprat com és “psicologia” s’aplica d’una forma tan poc professional ?
No és que s’apliqui de forma poc professional, sino que s’aplica en termes de “psicologia popular” que és molt diferent.
No sé, tots els termes com jugar amb el cap, usar la psicologia a la pista, intimidar l’adversari... són termes que s’usen molt i que realment els portes a terme, però cada una a la seva manera i tot i així no hi ha una psicologia única i verdadera sino que això va en funció de cada persona.
Què t’ha aportat la pràctica esportiva i al fet de pertànyer a un club?
La pràctica esportiva m’aporta un bon estat físic i sentir-me bé amb mi mateixa, a més m’ajuda a conéixer el meu cos, veure com milloro la resistència física també em permet una millor qualitat de vida sobretot en quan a termes de salut.
I el fet de pertànyer a un club m’aporta reptes, tan personals com grupals. I tots els reptes sempre que s’assoleixen són satisfactòris i quan no s’assoleixen, doncs aprens dels errors, madures una miqueta (diuen!) i cap amunt que no ha estat res.
Si haguèssis de convèncer a una persona perquè vingués a fer hoquei al Jonquerenc, què li diries?
Que si té ganes d’apendre i de coneixer gent fent hoquei tindrà l’oportunitat d’això i de molt més.
Que si volen disfrutar d’aquest esport i tenen l’oportunitat, ho aprofitin, és un esport que t’enganxa molt.
Per finalitzar, un desig.
Assolir el nirvana.

Octubre de 2003